Recomana'm un llibre

"La Fortaleza Digital"

“ La fortaleza digital” és una novel·la de suspens que l’escriptor Dan Brown va publicar l’any 1998, en anglès, per la editorial St. Martin's Press.

Sinopsi:

Susan Fletcher, la criptògrafa estrella de la ultrasecreta NSA (Agència de Seguretat Nacional) no pot donar crèdit a les seves oïdes quan el seu cap, el director de l'agència, l'informa que han interceptat un codi que ni tan sols la major super computadora mai construïda pot desxifrar. L'única pista per trencar el letal codi sembla estar oculta en el cadàver d'un home que ha mort a Espanya, on ha estat enviat David Becker, el promès de Susan.

He triat recomanar aquest llibre perquè el meu pare ha llegit tots els llibres de Dan Brown, i ell, me’l va recomanar perquè ell sap que a mi m’agraden els llibres del gènere de suspens. També el vaig escollir perquè la portada em va cridar l’atenció.

Encara que l’estic llegint, em falta la meitat del llibre , és molt interessant. Per a mi aquest llibre és un dels millors que he llegit. La lectura d’aquest llibre és molt agradable, mentre el llegeixes et vas imaginant el que fa cada personatge, quan has acabat el llibre dius: Ja està? L’he acabat? És una lectura que com estàs tan enganxat es passen les pàgines volant! La valoració que li poso a aquest llibre és d’un 9, perquè hi ha coses errònies.

Crec que aquest llibre el podria llegir qualsevol lector, des de gent de tretze o catorze anys, fins a gent gran.

Aquesta es la portada del llibre i té unes 450 pàgines.

Cronica de la sortida al museu d'història.

La sortida al museu d’història va ser interessant,quan sortíem de l’ institut vam anar caminant fins al metro, la parada d’Artigues Sant Adrià, fins a La Pau , des de allà agafar la línia 4 i anar fins a Jaume I. El metro, estava just al costat del museu.

Allà, ens van deixar deu minuts per esmorzar a la Plaça Del Rei, i estar per allà,la gent, més que esmorzar, es feien fotos, però va ser entretingut, al cap d’una estona, vam entrar al museu. Ens van separar per dos grups. Quan vam entrar-hi ens van donar un paper on hi havia informació sobre el que havíem vingut a veure.

El primer que va fer el meu grup va ser veure uns dipòsits on guardaven el vi i l’oli, després vam veure vídeo curt sobre com era l’edifici on estàvem, com era l’edifici per fora, com era abans d’ampliar-lo, com va començar a ser, i com el van construir. Després ens van ensenyar una maqueta de tota la antiga ciutat, la muralla, el castell, ens van anar il·luminant cada una de les parts, i l’anaven explicant un a un.

Ens va ensenyar unes pintures on es distingien algú que altre cavaller, cases i es distingia una mica un rei, allà vam llegir el paper que ens van donar a l’entrada del museu,

Llavors, van anar a la petita capella que hi havia allà, tenia un estil arquitectònic gòtic, també tenia un quadre de Santa Àgata. Una cosa que em va cridar l’atenció va ser les finestres, hi havia amb escuts de reis i de comtes que havien passat per allà i els havien posat a la finestra. Ja cap al final, vam anar a l’itinerari guiat pel professorat de socials. Fora, vam anar a veure la església de Santa María Del Mar , ens van explicar que la església va tardar cinquanta-quatre anys per construir-la, era gegant. A l’estona, vam anant tornant al metro passejant, vam passar per la plaça de Sant Jaume, i per la Catedral de Santa María del mar.

Quan vam arribar al metro, vam agafar la línea 4, fins a la parada de “La Pau” per fer transbord fins a “Artigues Sant Adrià”, i així anar caminat fins l’ institut.

El racó preferit del meu cos

Hi ha moltes parts del meu cos que m’agraden però la què més m’agrada són els meus ulls. M’agraden, per aquest color verd que tenen. Molta gent diu que són bonics però jo els veig com uns ulls normals i corrents d’una persona, rés més.

Els ulls, per a mi, són una de les parts més febles del cos i de la cara, perquè si et dones un cop a prop dels ulls pots fer-te molt de mal.

Gràcies als meus ulls he pogut viure experiències que un cec no pot experimentar, veure el món, veure paisatges, veure com els ocells es mouen pel cel ràpidament.

Gràcies als meus ulls, he pogut evitar donar-me’n algun cop, gràcies a ells he pogut no caure’m i fer-me mal.

El Meu Nom

El meu nom?, Josep, prefereixo que em diguin en castellà, Jose, m’agrada més.

Els meus pares em van posar aquest nom pel meu avi, que es deia Jose Antonio, i pel meu pare Jose. Per no dir-me com el meu pare i el meu avi en van posar de nom el mateix però en català.
Em molesta una mica que em diguin el meu nom en català, però a la fi m’és igual. Els meus amics em deien Jose, en castellà, però la meva família en diuen Josep, en català.
A mi m’agrada més Jose que Josep així que ja sabeu, ara podeu cridar-me Jose?

10 Moments De Felicitat

10 Coses Que Em Fan Feliç

1. Quan els meus pares em deixen sortir fins tard perquè és festa en algun lloc.

2. Estar amb la família el dia de nadal i veure la cara de felicitat dels meus cosins pels seus regals.

3. Quan el teu equip preferit arriba a una final de futbol, i veus que ha marcat un gol i guanya la final.

4. Quan veus que un amic està trist i l’ajudes i se sent millor.

5. Quan estàs a punt de marcar un gol espectacular i quan ho fas, tothom aplaudeix.

6. Veure que un amic està feliç per alguna cosa que l’hi ha passat.

7. Veure que has tret bona nota en un examen molt difícil i que el professor et felicita.

8. Que sigui el meu aniversari i que la meva família i amics em felicitin.

9. Veure que la meva mare m’ha comprat alguna cosa que em feia molta il·lusió.

10. Acabar un treball que t’ha costat molt d’esforç i et posin bona nota.