Hi ha moltes parts del meu cos que m’agraden però la què més m’agrada són els meus ulls. M’agraden, per aquest color verd que tenen. Molta gent diu que són bonics però jo els veig com uns ulls normals i corrents d’una persona, rés més.
Els ulls, per a mi, són una de les parts més febles del cos i de la cara, perquè si et dones un cop a prop dels ulls pots fer-te molt de mal.
Gràcies als meus ulls he pogut viure experiències que un cec no pot experimentar, veure el món, veure paisatges, veure com els ocells es mouen pel cel ràpidament.
Gràcies als meus ulls, he pogut evitar donar-me’n algun cop, gràcies a ells he pogut no caure’m i fer-me mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada