El racó preferit del meu cos

Hi ha moltes parts del meu cos que m’agraden però la què més m’agrada són els meus ulls. M’agraden, per aquest color verd que tenen. Molta gent diu que són bonics però jo els veig com uns ulls normals i corrents d’una persona, rés més.

Els ulls, per a mi, són una de les parts més febles del cos i de la cara, perquè si et dones un cop a prop dels ulls pots fer-te molt de mal.

Gràcies als meus ulls he pogut viure experiències que un cec no pot experimentar, veure el món, veure paisatges, veure com els ocells es mouen pel cel ràpidament.

Gràcies als meus ulls, he pogut evitar donar-me’n algun cop, gràcies a ells he pogut no caure’m i fer-me mal.

El Meu Nom

El meu nom?, Josep, prefereixo que em diguin en castellà, Jose, m’agrada més.

Els meus pares em van posar aquest nom pel meu avi, que es deia Jose Antonio, i pel meu pare Jose. Per no dir-me com el meu pare i el meu avi en van posar de nom el mateix però en català.
Em molesta una mica que em diguin el meu nom en català, però a la fi m’és igual. Els meus amics em deien Jose, en castellà, però la meva família en diuen Josep, en català.
A mi m’agrada més Jose que Josep així que ja sabeu, ara podeu cridar-me Jose?